UNA HISTÒRIA A NY

Aquesta Hitòria em va succeïr mentre era a NY al any 1987, quan vàrem anar de gira amb el BCB (Ballet Contemporani de Barcelona). L'imatge de dalt es del hotel on ens vàrem allotjar, el Rosvelt Hotel. Les habitacions si no recordo malament eran a la planta 15. Que realment era la 14, perque em vaig adonar que al hotel, no hi havia plata 13, per les supersticions.

Eran els darrers dies de gira. Haviem actuat al Merce Cunnighan Studio i a la casa de Espanya. Després de la darrera actuació un pintor Español ens va convidar a anar a sopar, tota la Companyia n'estava contenta, però jo vaig veure les intencions del pintor, convidaba a tot-hom, però en realitat volía fer-s'ho amb una de les ballarines. Ella era casada i no tenia cap intenció, pel que jo sé, d'enrotllar-se amb aquell hortera. Per aixó no em va fer cap il.lussió anar-hi, i com ademés començava a extranyar a la Rocio, la noïa que havia conegut a Costa Rica, tenia ganas de fotre'm al llit, escoltar les gravacions que havia fet amb la meva gravadora i relaxar-me. Tots els demés es vàren preparar per anar a sopar. A la habitació dormiem tres companys, un ballari, una ballarina i jo.

No diré noms perquè no s'escau. Vaig sopar quelcom i em vaig disposar a dormir en el meu llit.

Feia ben poc que havia entrat a la companyia i la veritat no els coneixia gaire als meus companys. Serien al voltant de les tres de la matinada, quan vaig sentir uns sorolls dins l'habitació. Com uns gemecs, amoïnat pel que fos, em vaig incorporar una mica i vaig obrir els ulls per veure que succeïa. El company del llit proper al meu, s'aixecava i baixava derrera del seu llit, devant la gran finestra de la habitació. Jo, al no coneixe'l gaire, pensava que no fós musulmà i que estés fent les seves oracions. Després de sentir els gemecs durant una bona estona, vaig tornar a incorporar-me altre volta i en aquell moment vaig adonar-me que no estava pregant, sino plorant. Li vaig demanar si el podía ajudar d'alguna manera i em va confessar que havia estat a punt de llençar-se de dalt a baix de l'edifici. Havía intentat suicidadar-se. S'havia asegut a la finestra amb les cames penjant per fora, però no havia tingut collons de saltar. Era gay i havia trencat amb la seva parella després de molts anys de convivència. Era trompa que quasi no podia moure's. Vaig haver d'ajudar-li a fotre's un bany perquè tornés a reanimar-se. Vaig preparar-li la banyera i el vaig ajudar a desvestir-se, el vaig fotre a la banyera i em vaig quedar una estona alli aguantant-li el coll perquè no s'enfonsés, després el vaig ajudar a sortir el vaig aixugar amb una tovallola i el vaig fotre al llit més proper al bany, que era on jo dormia. Després em vaig fotre jo al seu llit i em vaig clapar. Suposso que la ballarina quan va entrar i va veure que ell era al meu llit i jo al seu, pensaria que podia haver passat quelcom entre nosaltres.
Però el mes curiós de tot es que aquesta parella, després, al cap dels anys es van casar i vàren tenir fills.