Un projecte Il·lusionant

Amics, tinc una emoció que no se com descriure-la. Quan era "Tenneger"  i estiuejava al Empordà (Lladó) als anys setanta anàvem amb els amics tots els caps de setmana a Figueres a fer un vol i a fer una copeta. Va ser allí, on per primera vegada vaig conèixer l'Assemblea Nacional de Catalunya, em van fer un carnet que ja no conservo, després de haver passar per totes las carteres des de llavors fins que  va desaparèixer en mig de tants altres carnets. Fa uns dies i a través del pare d'un amic del meu fill vaig tornar a tenir contacte amb l'Assemblea, per la manifestació del dia de la diada i de la manifestació per l'independència.

No vaig poder anar a la manifestació del estiu del 2010, per problemes familiars importants, però aquesta vegada no m'ho he perdut. Quin goig! quina emoció en veure tants i tants Catalans caminants junts, cantant el mateix, amb alegria, amb esperança, amb voluntat, il·lusionats... Els problemes es fan mes lleugers quan veus que tothom rema en la mateixa direcció i amb la força que el poble Català ho està fent. Quan sento els cavernaris cridar contra nosaltres, i dir les bejenades que solen dir, encara em dona més coratge. Estic feliç de veure aquesta reacció del poble de Catalunya. No ens hem de doblegar facin el que facin, perquè ho intentaran tot, ens hem de mantenir en les nostres reivindicacions, ferms. Assolirem per fi la llibertat. Visca Catalunya!

ESTÀN ESPERANT LA SORTIDA DE RPM IMAGEN?

Running on Empty (Revisited) from Ross Ching on Vimeo.

UNA HISTÒRIA A NY

Aquesta Hitòria em va succeïr mentre era a NY al any 1987, quan vàrem anar de gira amb el BCB (Ballet Contemporani de Barcelona). L'imatge de dalt es del hotel on ens vàrem allotjar, el Rosvelt Hotel. Les habitacions si no recordo malament eran a la planta 15. Que realment era la 14, perque em vaig adonar que al hotel, no hi havia plata 13, per les supersticions.

Eran els darrers dies de gira. Haviem actuat al Merce Cunnighan Studio i a la casa de Espanya. Després de la darrera actuació un pintor Español ens va convidar a anar a sopar, tota la Companyia n'estava contenta, però jo vaig veure les intencions del pintor, convidaba a tot-hom, però en realitat volía fer-s'ho amb una de les ballarines. Ella era casada i no tenia cap intenció, pel que jo sé, d'enrotllar-se amb aquell hortera. Per aixó no em va fer cap il.lussió anar-hi, i com ademés començava a extranyar a la Rocio, la noïa que havia conegut a Costa Rica, tenia ganas de fotre'm al llit, escoltar les gravacions que havia fet amb la meva gravadora i relaxar-me. Tots els demés es vàren preparar per anar a sopar. A la habitació dormiem tres companys, un ballari, una ballarina i jo.

No diré noms perquè no s'escau. Vaig sopar quelcom i em vaig disposar a dormir en el meu llit.

Feia ben poc que havia entrat a la companyia i la veritat no els coneixia gaire als meus companys. Serien al voltant de les tres de la matinada, quan vaig sentir uns sorolls dins l'habitació. Com uns gemecs, amoïnat pel que fos, em vaig incorporar una mica i vaig obrir els ulls per veure que succeïa. El company del llit proper al meu, s'aixecava i baixava derrera del seu llit, devant la gran finestra de la habitació. Jo, al no coneixe'l gaire, pensava que no fós musulmà i que estés fent les seves oracions. Després de sentir els gemecs durant una bona estona, vaig tornar a incorporar-me altre volta i en aquell moment vaig adonar-me que no estava pregant, sino plorant. Li vaig demanar si el podía ajudar d'alguna manera i em va confessar que havia estat a punt de llençar-se de dalt a baix de l'edifici. Havía intentat suicidadar-se. S'havia asegut a la finestra amb les cames penjant per fora, però no havia tingut collons de saltar. Era gay i havia trencat amb la seva parella després de molts anys de convivència. Era trompa que quasi no podia moure's. Vaig haver d'ajudar-li a fotre's un bany perquè tornés a reanimar-se. Vaig preparar-li la banyera i el vaig ajudar a desvestir-se, el vaig fotre a la banyera i em vaig quedar una estona alli aguantant-li el coll perquè no s'enfonsés, després el vaig ajudar a sortir el vaig aixugar amb una tovallola i el vaig fotre al llit més proper al bany, que era on jo dormia. Després em vaig fotre jo al seu llit i em vaig clapar. Suposso que la ballarina quan va entrar i va veure que ell era al meu llit i jo al seu, pensaria que podia haver passat quelcom entre nosaltres.
Però el mes curiós de tot es que aquesta parella, després, al cap dels anys es van casar i vàren tenir fills.

Pe ha Pasat? pot ser que estiguin esperant l'aparició de la nova revista rpm imagen

Tothom està a la guait esperant l'aparició de la nostra revista RPM imagen?
 

2 anys després

Fa dos anys que ens va deixar la iaia. Com a homenatge escriuré una faula que va escriure el seu oncle pels voltants de principis del segle passat i que ella recitava amb una gràcia innata. Du per títol AMORES GATUPERIOS

Cada noche, burlando al fiel esposo
con paso receloso
y sin mirar que su honor comprometía,
de su casa, Minina se salía.
Y en un ángulo oscuro del tejado
hallaba acurrucado
al galante Almanzor que diligente
con amor la abrazaba dulcemente.

-Aquí me tienes ya, Almanzor querido
abandoné al marido
con quien me liga la ley con lazos,
para morir de amor entre tus brazos.
Oh! no seas ingrato
y no me niegues tu amor hermoso gato.

-Y yo, Minina mía
que expongo mi existéncia cada día
volando en pos de una ilusión sincera,
para gozar de tu amor, gata hechicera.

Y así, día tras día
el tiempo silencioso transcurría
y de la noche al abrigo
aquel ángulo oscuro era testigo,
de besos, de lamentos,
suspiros de amor y juramentos,
que mil veces y mil se repetían
y en la noche el silencio interrumpían.

Más sucedió, que Micifuz airado
celoso y escamado
cierta noche, con maña cautelosa,
espió la salida de su esposa.
Y cuando enajenados
en un duo de amor, los dos taimados,
hablando impunemente
se juraban amor eternamente...

Sobre ambos saltó el burlado esposo,
lleno de ira, loco, furioso.

(espanto general)

Micifuz fiero, sereno y altanero
con el dorso arqueado
el rabo levantado
y el bigote muy terso y atufado,
con ademán terrible
contemplaba irascible
al joven Almanzor que lo miraba
y tranquilo sus furias desafiaba.

-Muy bien! Minina mía, dijo al cabo,
con gran placer alabo
tu acción tan ruín y funesta
por el gusto insensato que me presta
de retorcer el cuello a éste gran tío
ladrón del honor mío.
Por lo que al amanecer del nuevo día
Almanzor, Micifuz te desafía.

Así dijo y alejándose al instante
a los pies de Almanzor arrojó un guante.

Despuntaba la Aurora.

El sol naciente
asomaba su disco en el oriente.
Los dos rivales esperaban a sus nobles amigos
que actuaban de jueces y testigos
para lanzarse con odiosa saña
de aquel duelo de amor a la campaña.

Sono al fin la señal.
Se encaran, se acometen, se empujan,
Saltan, brincan, se muerden,
se arañan y sus cuerpos estrujan.
Hasta que al fin con sus fuerzas ya perdidas,
caen los dos inhertes y sin vida.

Y ¿Qué fué de Minina?
La taimada, fingiose anonadada
llorando su infortunio amargamente
delante de la gente.
Pero a solas, su rostro componía
y ha cortejar salía
de la noche al abrigo
con otro gato de su esposo amigo,
que tierno enamorado y candoroso
le dió su pata y se llamó su esposo.

Y si hay lector que la verdad no crea
de ésta fábula, cuento o lo que sea,
diréle claramente
que no solo entre gatos es corriente
un desenlace como el de mi história.
Sino que es notória,
la verdad, que en ambos hemisferios,
hace el hombre mayores gatuperios.

Manuel Torres Verdú

Segle XIX

(oncle-besavi)

Carta a Felip Puig

Seva, 28 de Maig de 2011

Sr. Felip Puig

com a ciutadà de Catalunya em sento, avergonyit, emprenyat i trist de veure quina classe política tenim. Diuen que la gent te el que es mereix. Dubto molt que cap Català es mereixi el govern que ens ha representat i ens representa. No hi han excuses per fer el que ha fet. De vostè s'espera que compleixi una tasca que imagino molt complexa i que ha començat de mala manera. Les esperances que podíem tenir en un canvi de govern s'esvaeixen davant dels nostres ulls i no ens quedarem de braços plegats. Com deia aquell "slogan" a la manifestació, "VOSALTRES NO ENS DEIXEU SOMIAR, NOSALTRES NO US DEIXAREM DORMIR".

Soc pare de família, tinc 49 anys i un fill de 19 que no te feina, ha deixat de estudiar. No m'estranya, per molt que li vulgui fer entendre que es un be pel seu futur, se m'acaben els arguments, sobre tot quan em diu "futur? quin futur? mira't a tu. I te raó, jo estic a l'atur des de fa força temps. He fet mil i una cosa per sobreviure i es penós viure en un país on no es compleixen ni les coses mes bàsiques en una societat. moderna i democràtica, quina hipocresia.

La constitució Espanyola diu:

Tots els Espanyols(que consti que jo no m'hi sento gaire d'Espanyol),però be, ja que ho soc jurídicament, segons el capítol II secció I dels deures fonamentals i de les llibertats públiques. sobre drets i llibertats, diu l'article 15

Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las Leyes penales militares para tiempos de guerra.

TRACTAMENT INHUMÀ I DEGRADANT son el que han patit gran part de la gent que eren a la plaça de Catalunya. Li demano que presenti la seva dimissió irrevocable, A mes de iniciar una investigació del policies que van actuar d'una manera tan brutal.

Que hauria fet Sr. Puig si la seva filla hagués estat atonyinada o que un mosso li hagués posat la bota damunt del cap, com ho vaig veure a la TV3.

Creu vostè que no es denigrar una persona posant-li el peu amb una bota damunt el cap davant la TV publica?

S'ha equivocat Sr. Puig, el problema es que en política si t'equivoques ho pagues i ho paga tot el país, perquè les imatges corren per tot el mon i ja veieu com quedem davant la humanitat. Penseu que ens convé, que el mon, que està mirant Barcelona, vegi el que passa aquí?

CREIEU QUE ES BO PER A L'ECONOMIA AQUESTA PUBLICITAT DE BARCELONA?

Tan de bo li quedés una mica de dignitat i dimitís

Atentament

Damià Pou i Pérez