El fi d'una llarga vida

Aquest mig dia ha mort la meva avia, als noranta quatre anys. Després de passar-se al Hospital de la Santa Creu de Vic, vint dies. La vàrem portar a l'Hospital perquè estigués millor, ja que havien d'operar a ma mare per tencar definitivament el budell gros i perquè no s'hagués de quedar sola de tant en tant a casa, vàrem optar per ingressar-la per uns dies. En principi ella va entrar confiada que sortiria després de que la mare tornés a casa, però no ha pogut ser. Quan va entrar, la Dra. va seguir el protocol que es segueix en aquests casos, li van subministrar calmants (que no necessitava) perquè no tingués dolor i van incrementar-li la dosi d'un dels components d'una de les píndoles que ella prenia, aquest es un component (derivat del opi, que te efectes adversos molt perniciosos per a la salud), quan la vaig tornar a veure l'endemà em vaig adonar que tenia al.lucinacions i no podia ingerir cap aliment, el treia. Em vaig espantar de com la vaig trobar i vaig decidir dir-li a la Dra. perquè li retirés algun medicament que no li estava senta'n be, així ho va fer. Als dos dies ja tornava a despertar d'aquell mal son,però tot seguit la Dra. em va comunicar que tenia una insuficiència renal, també estava una mica anèmica i amb una bronquitis que es tenia que tractar.... i ja hi som.... quan comences a remenar.... una cosa a portat a un altre i després de set dies amb morfina aquest mig dia a deixat aquest mon. Heus aquí una de les darreres pelis que li vaig fer, quan encara pensava que se'n sortiria. No t'oblidaré mai, t'ho ben asseguro... has estat un referent per mi i els meus germans. Has estat tot dedicació i carinyo, et vas bolcar amb nosaltres quan vàrem perdre el pare de petits i t'ho devem tot, iaia del meu cor... Aquests darrers mesos he tingut la sort de poder dedicar-los a tu per complert i m'he sentit molt feliç de poder ser el teu àngel de la guarda (Com tu em deies)... Allà on siguis de ben segur estaràs envoltada de meravelles, te les mereixes... descansa en pau