Fa uns dies que estic un pel fotut. Tinc una amiga fent-se un tractament de quimioteràpia, preparant-se per un trasplant de medul.la òssia. Desprès de dotze anys d'haver superat una leucèmia, ara l'hi han descobert quelcom que ha demostrat que no van matar tots els virus. Ho està passant força malament. Sobre tot pel fet de que té que decidir si trasplantar-se o no. Es veu que hi han moltes dificultats. Ella es diu Anja i viu a Berlín, encara que és nata a Arhensburg, ciutat veïna de Hamburg. La vaig conèixer quan ballava al Ballet Contemporani de Barcelona, l'any 1988. Varem actuar a Alemanya i desprès de passar uns dies allà, la companyia varen decidir anar a veure el mur de Berlín, jo, que ja havia conegut l'Anja vaig decidir quedar-me a Arhensburg i passar uns dies amb ella. Així la vaig conèixer. Era una preciositat. Jo vivia a casa d'en Uwe Harder, un fotògraf d'Arhernsburg, que de jove havia patit una operació d'esquena com la meva, pot ser per això l'Anselm, la Dinora i l'Amèlia Co-directors del Ballet Contemporani de Barcelona, varen decidir que hi anés a viure amb ell en aquells dies. Era el qu'es diu el meu papi Alemany. Quan la conegué de seguida varem fer migues. Una noia de cabells bruns, pell blanca i formes proporcionades. Una noia intel·ligent, comunicativa, oberta i sensible, semblava tenir l'aire fràgil, però amagava dins seu una força increïble. Junts a passejarem per Hamburg, xerrarem molt durant els viatges, tan de anada com de tornada en tren. Ella volia ser artista, estudiar art dramàtic, dansa... Va complir el seus somnis, ja que més tard quan vaig tornar a contactar amb ella hi vaig poder comprovar-ho. Em va explicar més tard, el que feia a la vida i havia complert els seus somnis; al menys part d'ells.
En Uwe em portava en bicicleta quan volíem traslladar-nos per Arhensburg. Amb ell ens comunicàvem amb gestos i el meu deficient anglès d'aquell temps. La mímica es un art i encara que no en tenia formació, el que em sobrava era imaginació. Amb l'Anja em comunicava en Francès, que era la llengua que havia estudiat de jove a l'escola. Gracies a haver conviscut amb la Cat Karakó, quan ella vingué de Paris a treballar amb el meu mestre l'Iwan Boermeester, el meu Francès era força fluït. Vam passar quatre dies fantàstics, no cal dir que per les nits era quan millor ens comunicàvem, fent l'amor. Desprès de la meva estada a Alemanya, vaig tornar a Barcelona. Al cap d'uns dies em va trucar per dir-me que vindria per unes setmanes. L'hi vaig oferir casa meva, encara que jo havia tornat al pis de Calàbria on havia viscut de molt petit, ara ja no hi vivia la mare ni en Josep el meu pare putatiu. Sols quedaven els meus germans Cristòfol, l'Eduard i en Gus. Jo dormia a la habitació dels pares, i ells a les seves. Així que si venia, no tindria problema d'allotjament. Va arribar molt entusiasmada, volia aprendre a enraonar l'Español. Jo per aquells dies em preparava per la propera gira, em passava tot el sant dia assaig rera assaig i acabava reventat, suposo que tampoc tindria gaires ganes de donar explicacions de tot el que feia. La veritat va ser que després d'alguns dies, vaig enraonar amb l'Anselm, director del Ballet per dir-l'hi si tenia espai a casa seva i per fer-l'hi forat durant uns dies. Ell enraonà amb l'Anja i en uns dies marxà de casa meva per viure durant un temps a Sants, barri on vivia l'Anselm. Desprès no vaig saber més d'ella, fins que ara farà uns tres anys, el dia de Sant Esteva, vaig rebre una trucada al mòbil. Era ella, estava dinant amb l'Anselm i el seu fill a un Restaurant de la Travessera de Gràcia. Jo era a la muntanya, on visc des de fa quatre anys amb els meus pares, la meva avia i el meu fill Lluís. La sorpresa fou molt gran, vaig baixar que encara estaven fent la sobre-taula. Vaig arribar i ens varem abraçar. Em va explicar que ho havia passat magre, amb la leucèmia, però se n'havia sortit. Em va dir que era cantant de Tangos i actriu a Alemanya. Em va fer molta gracia, ja que mai no m'havia dit que l'hi agradessin els Tangos. Varem passar la tarda cantant, ja que soc un apassionat dels tangos. La meva avia encara avui, amb noranta tres anys es capaç de fer-te un recital de tangos i milongas impressionant. Quan era petit l'escoltava al.lucinat durant hores mentre cossia. Passàrem la tarda junts i a última hora va venir el meu germà Gus i prenèrem un cafè plegats. Desprès va marxar i em estat en contacte durant aquests darrers anys. Ella ha llençat al mercat un altre disc "Preciso Instante", una petita meravella, ja n'havia tret un al dos mil u , per títol "baladas para el tango". Allà a Alemanya havia fet moltes coses per TV i per teatre i cinema. Tinc la sensació que és prou coneguda allà, per la quantitat de coses qu'ha fet. Fa poc temps varem quedar de que hi aniria a veure-la a Berlín, aquest estiu no he pogut anar-hi, pot ser que'l proper estiu si tot va be, pugui anar-hi amb el meu fill, ja que l'hi vaig prometre que quan acabés la secundaria farie'm un volt per Europa. Em sap molt greu el que està passant l'Anja i desitjo qu'aviat es posi bona. L'estimo.
