Vaig començar a ballar d'una forma un tant curiosa. Als vint anys treballava com a DJ amb un equip que anàvem de discoteca en discoteca, promocionant-les i aixecant-les. Allà on el director del grup em cridava, allà hi anava. Després d'inaugurar el Ribelino's de Begur, baix tornar a Barcelona i vaig seguir treballant al Ribelino's de Barcelona per les tardes i ajudava a posar música a en Dominique Liaño per les nits. Vaig començar a prendre classes de Jazz amb en Popi, un professor de Dansa moderna i Jazz que donava classes a un estudi que hi havia al passatge Pellicer. Dotze noies i jo. En aquell temps no sabia el que eren uns suspensoris i les meves vergonyes saltaven de dalt a baix i em feien un mal els collons que no us podeu imaginar. Era l'any 1981. Vaig caure malalt abans de Nadal mes o menys cap al octubre, just fets els vint anys. Tenia una Hepatitis i vaig haver de fer repòs durant tres mesos, dieta i tranquil·litat. Em guanyava be la vida en aquells temps. Però la salut es la salut. Recentment m'havia comprat un violí i vaig aprofitar per posar-l'his el cap com un timbal a tots els meus veïns. Seguia les peces clàssiques, per sota. Vaig aprofitar per aprendre a escoltar música clàssica i molt de jazz. Em va servir molt una col·lecció de discos que m'havia comprat feia temps amb comentaris escrits al darrera, a les contraportades, del professor i mestre de violí Jordi Savall, si no recordo malament, amb el que després vaig viure un de les anècdotes que més em varen marcar en aquells temps. Quan vaig sortir d'aquella malaltia, vaig anar a tallar-me els cabells al carrer Beethoven, ben aprop d'on hi havia el Ribelino's. Aquesta discoteca que ha canviat tan de nom com d'amos. Al entrar amb les meves grenyes a la perruqueria, vaig ensopegar amb la Dafne, una noieta de divuit anys qu'en sortia. Al veure'm, em saludà com si jo la conegués, en aquells dies coneixia a tanta gent, que al principi no vaig caure, fins que em va dir que ens coneixíem de Begur, de l'any anterior. Em va caure molt simpàtica i xerrant xerrant, l'hi vaig dir que tocava el violí. Ella tocava el piano des de petita, va aprendre amb una monja, a part de prendre classes de Dansa al Institut del Teatre. Varem quedar per veure'ns l'endemà. Vaig prendre el meu violí i vaig anar a casa seva. Ella va seure al piano i va començar a tocar. Ho feia prou be, jo no podia seguir-la de cap manera, ja que jo tocava d'oïda, mai no havia estudiat solfeig. L'hi vaig posar davant seu una partitura del pare de la meva tia política, en Josep Mata, una peça que's deia "Cor de Catalunya" una sardana preciosa, amb lletra d'en Lluís Capdevila i música del dit Josep Mata. Feia més de cinquanta anys que aquelles notes no havien estat tocades per ningú; ja que el pare de la meva tieta va anar a petar al camp de concentració a l'any 1936, al d'Argelers Sur Mer i al poc de tronar de l'exili morí. La seva dona, mare de la meva tia política ho guardà a la bodega del Bar Casino que tenien a Tremp (La Lira) i quan la meva tia va veure que jo m'havia comprat un violí, em deixà les seves partitures (que feia poc havia recuperat) i el diari que va escriure des de que va esclatar la guerra i mentre era al Camp de Concentració. Jo el vaig llegir durant aquells tres mesos que vaig passar enllitat amb l'Hepatitis. Quan sentí la melodia d'aquella preciosa sardana, em vaig emocionar. Des de llavors ens vèiem cada dia i ens varem fer parella. Dafne prenia classes de Dansa a una escola que's deia Romer, era a prop de la Via Augusta. La professora era la Maite Salado, hi havien altres noies prenent classes amb ella, la Elena García Pous, que fou desprès ballarina del Ballet Contemporani de Barcelona, la Cristina Biergé, la Marta Faus entre d'altres. La Maite Salado havia fet alguns stages de Dansa amb professors convidats Internacionals. Aquell estiu, abans de que re-inauguràssim el Paladium de Platja D'Aro em varen convidar al vint-i-vuit aniversari de'l Iwan, parella desde feia poc temps de la Maite. L'Iwan després de xerrar una bona estona, com feia amb tots els nois que coneixia, em va dir: ¿Perquè no comences a ballar?, la veritat va se clau perquè m'ho pensés realment. En aquell temps hi havien molt pocs ballarins a Barcelona, per aixó, quan l'Iwan ensopegava amb nois que s'interessaven pel que feia, sempre intentava convènce'ls de que hi comencessin. Alló va ser com un cuc, que comença a remoure i remoure la meva consciencia. Jo necessitava donar un tom a la meva vida, em sentia un xic vuit. Necessitava fer quelcom per el meu esperit.
Al cap de poc temps baig marxar a Paladium de Platja D'aro, el varem re-inaugurar. Quan a principis del mes de Juliol em cridaren per anar al Pacha de Madrid per posar música, em va semblar collonut, malgrat tothom fotia el camp de Madrid per aquelles dates, em va semblar una bona oportunitat, a més, es jugava la final del mundial d'España, que guanyà Itàlia, també es feia el concert dels Rolings Stones, al Santiago Bernabeu. No me'l vaig perdre.
M'ho vaig pasar molt be. Treballàvem per torns, una setmana a cabina un, l'altre fent llums i així vaig passar fins que Dafne em trucà per anar a passar uns dies a Moraira. En Pep, el pare de Dafne era un personatge extraordinari, vivia amb l'Alex i la Dafne a Barcelona i els estius els passava pintant a Moraira, era un expert en al.leacions de metalls, tenia el seu propi forn a Granollers. Varem passar tots els dies que'm vaig quedar a Moraira dormint al ras, pujàvem el matalàs al terrat i mirant els estels escoltàvem "Els Planetes" de Gustav Holst i somiàvem fent l'amor sota els estels. Molts matins en llevàvem molls pel la rosada. Preníem el sol al portet, dinàvem a casa i de tant en tant sortíem a la Disco. Feia temps que no feia vacances, al menys no forçoses com fou el cas quan vaig caure malalt.
Al tornar a Barcelona, vaig anar a fer de Dj al Pacha de Sitges, un parell de caps de setmana. De seguida al setembre s'inaugurava l'Up & Downn. Jo volia seguir fent de Dj, però com anys enrere havia estat Relacios Pùbliques d'altres sales per les tardes em vaig conformar, ja tenien Dj o sigui que i vaig començar a treballar-hi, com a Relacions Pùbliques. Al mes d'octubre em cridaren com a Dj d'un nou local que s'obria, Quartier de Pedralbes. Abans havia estat un local que'n deien d'ambient. El vaig inaugurar amb un antic amic, en Paco Figueroa; antic amic del meu germà Pere i el seu grup. No sabia que ell també era Dj, em va fer molta il·lusió.
Res havia estat el mateix, des d'aquella cel.lebració a casa de la Maite, amb l'Iwan, no em podia treure del cap la Dansa. L'Iwan i la Maite estaven a punt d'obrir un estudi de Dansa a Barcelona, al costat del Tívoli i de la Radio, al carrer Casp. Un àtic, que desprès es digué així, "L'àtic". Una preciositat. Gracies al pare de la Maite, que va posar els cales, s'obrí Dansteater. Em sembla que fou el mes de Febrer. L'Iwan i la Maite em proposàren que ho portés jo i que per contrapartida, em donarien classes de Dansa, així podria començar a aprendre a ballar. Així ho vaig fer.
Al cap de poc temps baig marxar a Paladium de Platja D'aro, el varem re-inaugurar. Quan a principis del mes de Juliol em cridaren per anar al Pacha de Madrid per posar música, em va semblar collonut, malgrat tothom fotia el camp de Madrid per aquelles dates, em va semblar una bona oportunitat, a més, es jugava la final del mundial d'España, que guanyà Itàlia, també es feia el concert dels Rolings Stones, al Santiago Bernabeu. No me'l vaig perdre.
M'ho vaig pasar molt be. Treballàvem per torns, una setmana a cabina un, l'altre fent llums i així vaig passar fins que Dafne em trucà per anar a passar uns dies a Moraira. En Pep, el pare de Dafne era un personatge extraordinari, vivia amb l'Alex i la Dafne a Barcelona i els estius els passava pintant a Moraira, era un expert en al.leacions de metalls, tenia el seu propi forn a Granollers. Varem passar tots els dies que'm vaig quedar a Moraira dormint al ras, pujàvem el matalàs al terrat i mirant els estels escoltàvem "Els Planetes" de Gustav Holst i somiàvem fent l'amor sota els estels. Molts matins en llevàvem molls pel la rosada. Preníem el sol al portet, dinàvem a casa i de tant en tant sortíem a la Disco. Feia temps que no feia vacances, al menys no forçoses com fou el cas quan vaig caure malalt.
Al tornar a Barcelona, vaig anar a fer de Dj al Pacha de Sitges, un parell de caps de setmana. De seguida al setembre s'inaugurava l'Up & Downn. Jo volia seguir fent de Dj, però com anys enrere havia estat Relacios Pùbliques d'altres sales per les tardes em vaig conformar, ja tenien Dj o sigui que i vaig començar a treballar-hi, com a Relacions Pùbliques. Al mes d'octubre em cridaren com a Dj d'un nou local que s'obria, Quartier de Pedralbes. Abans havia estat un local que'n deien d'ambient. El vaig inaugurar amb un antic amic, en Paco Figueroa; antic amic del meu germà Pere i el seu grup. No sabia que ell també era Dj, em va fer molta il·lusió.
Res havia estat el mateix, des d'aquella cel.lebració a casa de la Maite, amb l'Iwan, no em podia treure del cap la Dansa. L'Iwan i la Maite estaven a punt d'obrir un estudi de Dansa a Barcelona, al costat del Tívoli i de la Radio, al carrer Casp. Un àtic, que desprès es digué així, "L'àtic". Una preciositat. Gracies al pare de la Maite, que va posar els cales, s'obrí Dansteater. Em sembla que fou el mes de Febrer. L'Iwan i la Maite em proposàren que ho portés jo i que per contrapartida, em donarien classes de Dansa, així podria començar a aprendre a ballar. Així ho vaig fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada