BON MOMENT PER RECORDAR

Aquest és un bon moment per escriure quelcom. En Lluís que ja fa tres anys que és amb mi a casa és apunt de concloure el seus estudis, som al mes de juny. Tot li ha anat força be. Encara que al final del cicle, s'ho ha pres amb una mica més de calma del normal. Podria haver estat una mica mes seriós. Estic molt content, perquè a la meitat del curs es va fer amic d'en Erik, un veí de Can Garriga, amb el que sortia els caps de setmana per el veïnat. Tot d'una em va comentar que al marge de fer tennis, també volia anar a assaig d'una obra que un grup estaven preparant, l'0bra es diu "Mare meva", el musical. Hi participaven pares i fills d'un grup de persones d'Aiguafreda i d'altres indrets propers. Un grup d'amics, de bons amics. Vaig anar a veure un assaig i ben aviat em van proposar participar-hi com a tramoia. Ho vaig acceptar, en aquell moment edemes era sense feina un no era cap problema per mi. Ens veiem els caps de setmana. Tot d'una vaig haver de dir-lis que no podria fer-ho per una qüestió de feina, em va sortir un treball i em vaig posar en un compromís. Però abans és l'obligació que la devoció. Lis vaig prometre que per poc que pogués, aniria al menys a gravar-lis en vídeo les actuacions que fessin a Seva, al auditori i que lis faria el DVD, treballs que per altra banda em son molt coneguts. Ho vaig fer, l'obra va ser tot un èxit. Vaig fer el vídeo, així com fotografies i aquesta passada setmana, també vaig haver d'ajudar-los amb el só, ja que'l tècnic que ho feia sovint, tenia bolo i no hi podia ser. He de dir que malgrat no ser tots professionals, han estat tots impressionants. He tornat a sentir allò que tants anys havia gaudit mentre ballava, els nervis i la satisfacció que produeix el contacte amb l'escena. I sobre tot he gaudit de veure el meu fill Lluís, descobrint quelcom que de ben segur mai hauria imaginat de viure. Em sento orgullós d'ell, perquè també a complert les expectatives que teníem vers els estudis. I malgrat ahir es va rebotar i es va emprenyar molt per un altre tema, soc un pare feliç i orgullós. Lluís, t'has portat com m'esperava, no m'has dessabut per res. Sols desitjaria que fos una mica més conscient del que li envolta i tingués una mica de respecte amb l'avia i la família. Encara que tingui setze anys, no és cap excusa per no fer les poques tasques que se l'encomanen.