Hi havia una vegada una parella, que de sobte ens van donar una sorpresa. ¡Tindrem un fill o filla, encara no ho sabem! ens van dir. A casa no coneixíem a la Mar de res, en Gus, pràcticament no ens explicava res de la seva vida, o al menys d'aquesta part de la seva vida. Un dia va venir a casa i ens la va presentar. Una noia primeta i molt simpàtica. Ja era en estat quan la vam conèixer. La mare i tots nosaltres ens vam posar molt contents. Era el quart germà que tindria un fill. I fou el primer que portava a aquest mon una princesa i que es diria Roser, com la mare. Aquesta és una de les primeres fotos que li van fer. El dia 24 de Maig neix la Roser a Granollers. L'endemà vaig anar a veure-la i a felicitar els pares. Aquesta és la Roser, la meva neboda fora del seu hàbitat fins ara. Va néixer abans de temps, com si s'estigués perdent quelcom d'important, com si digués... ¡Ja en tinc prou d'estar aquí dintre! ¡No em vull perdre res de la vida! Es un angelet. Dorm com un cadell, de tant en tant mou els dits com si es preparés per un gran concert, el tacte es un dels primers sentits que faran reconèixer el seu entorn, ja ha utilitzat l'oïda, també l'olfacte i ara comença a donar-se'n inconscientment de que te un instruments molt valuosos que la permetran descobrir les formes i els volums. Em meravella la naturalesa humana. Benvinguda Roser, que el teu temps en aquest breu instant còsmic ompli de joia a tots amb els que tinguin la sort de compartir el teu present i el teu futur. Ara és la teva. Es el teu moment.
Tiet Damià.
Tiet Damià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada